Els conceptes morfològics bàsics en l’ensenyament secundari: alternativa / The Basic Morphological Concepts in Secondary Education: Alternative
Palabras clave:
ensenyament secundari, morfologia, concordança, gènere, declinacions, conjugacions, concepció universal de la teoria lingüísticaResumen
Este article complementa altre que analitza el tractament habitual de la morfologia en l’ensenyament secundari, d’A. Saragossà. Oferix una alternativa. La primera part té l’objectiu de superar les dificultats per a definir dos conceptes difícils (concordança, gènere). La concordança està presentada com a una repetició d’una informació que ja dóna el nucli sintàctic. Pel que fa al gènere, va unit a la pluralitat de conjugacions (4 en llatí) i declinacions (5 en llatí). Són classificacions en què ha desaparegut la causa de la creació. Per això el trio pensà/entengué/preferí no comporta tres valors diferents, i tampoc el duo finestr-a/carrer (femení/masculí). Per a entendre la dualitat pense/he pensat (o walked/will walk: «verb + temps» contra «temps + verb»), l’article reflexiona sobre les tres fases de formació de les llengües (1a.: noms només; 2a.: verbs i adjectius; 3a.: categoria relacionant, temps, intensificació de l’adjectiu) i per quin motiu arriba un moment que les llengües necessiten passar dels casos a les preposicions, de pensí a vaig pensar i de longer (anglès) a més llarg. La proposta feta permet entendre l’evolució de les llengües i explica per què n’hi han amb molta flexió, amb poca i sense, factor important per a recuperar la concepció universal de la teoria lingüística.
Referencias
Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006). Gramàtica normativa valenciana. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Badia i Margarit, A. (1962). Gramàtica catalana. Madrid: Gredos.
Benveniste, É. (1972). Problemas de lingüística general. México: Siglo XXI.
Bronckart, J. i I. Plazaola (2000). La transposició didàctica. Història i perspectives d’una problemàtica fundacional. En A. Camps i M. Ferrer (coords.). Gramàtica a l’aula (pp. 39-63). Barcelona: Graó.
Camps, A.; Guasch, O.; Milian, M. i T. Ribas (2005). La construcció dels continguts gramaticals escolars. En Bases per a l’ensenyament de la gramàtica (pp. 101-127). Barcelona: Graó.
Chevallard, Y. (1985). La transposition didactique. Du savoir savant au savoir enseigné. Grenoble: La pensée sauvage. Reedició augmentada el 1991.
Fabra, P. (1912). Gramática de la lengua catalana. Barcelona: L'Avenç.
Fabra, P. (1919). Gramàtica catalana. Barcelona: Publicacions de l'Associació Protectora de Ensenyança Catalana. Reedició (amb el títol Introducció a la gramàtica catalana) de 1968, per R. Aramon i Serra, Barcelona: Ed. 62.
Fabra, P. (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1956.
Marvà, J. (1932). Curs superior de gramàtica catalana. Nova edició, revisada i ampliada per Eduard Artells, 1968. Barcelona: Barcino.
Moll, F. (1968). Gramàtica Catalana referida especialment a les Illes Balears. Palma: Ed. Moll.
Saragossà, A. (2005). Gramàtica valenciana raonada i popular. València: Tabarca Llibres.
Saragossà, A. (2015). Els conceptes morfològics bàsics en l’ensenyament secundari: tractaments habituals, Tejuelo.
Salvador, C. (1951). Gramàtica valenciana. València: Lo Rat Penat. Eliseu Climent editor, 1995.
Sanchis Guarner, M. (1950). Gramàtica valenciana. València: Torre.
Satorre, J. (2002). Revisión del sistema pronominal espanyol. RFE, 82 (3/4), 345-380.
Valor, E. (1997). Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià. València: 3i4.
Verret, M. (1975). Le temps des études. 2 volums. Paris: Honoré Champion.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Tejuelo se publica bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.